de crestes blanques com dents.
El gall canta enduent-se el temps,
la calma es trenca quan crida el nen.
Els locals traginen, desfilen com nines
als volcans-terra de vinyes,
matèria prima per llurs himnes
de tonada carrinclona i submissió al catolicisme.
Una medusa em fueteja la cara,
els còdols rodolen avall la platja.
Roca immensa, enrere, tallada,
foradada per l'home que pesca a Pollara.
Quant de temps tens?
Quin nombre d'aromes duen els teus vents?
Imagino el teu cor de pedres roents
amb fonts d'aigua clara i nusos d'arrels.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada