Pereza y revelación
trazo atento sobre cuerpo erosionado
despreocupado por todo juicio
nada más que placer propio
nada más que tinta en llanto

busco algun mot
ditades als gots
prim i viciós
culpable de tot
clavant la mirada
de barra en barra
oblido les hores
em criden bandarra

Demència, clarividència...
un poc de mort, un xic de tort.
Demència, clarividència...
Arrels, gruixudes i rebels,
fruits esquifits com pèls.
Demència, clarividència...
Clarividència, demència...
Demència, clarividència...

Salina

Mar intens i vell
de crestes blanques com dents.
El gall canta enduent-se el temps,
la calma es trenca quan crida el nen.

Els locals traginen, desfilen com nines
als volcans-terra de vinyes,
matèria prima per llurs himnes
de tonada carrinclona i submissió al catolicisme.

Una medusa em fueteja la cara,
els còdols rodolen avall la platja.
Roca immensa, enrere, tallada,
foradada per l'home que pesca a Pollara.

Quant de temps tens?
Quin nombre d'aromes duen els teus vents?
Imagino el teu cor de pedres roents
amb fonts d'aigua clara i nusos d'arrels.

L'habitació

Sonant Chet Baker a l'habitació,

aquest espai de fúries incontingudes,

de tristor en la immensa soledat

i d'amors somiats, comprimits

en la quietud de la nit.

Cada objecte, tant fulls amuntegats

com mitjons descuidats,

llibres mai llegits, parlen de tu;

aquell jo oblidat, esperat,

trencat, esparracat, encomanat...

T'hi veig en cada nota escoltada,

en cada batec orgullós del meu pols.

I no vull escapar mai d'aquest refugi
amb les portes obertes de bat a bat,
perquè hi tornis com un gat tafaner
després de voltar els misteris i destins
de la humanitat.