Sonant Chet Baker a l'habitació,
aquest espai de fúries incontingudes,
de tristor en la immensa soledat
i d'amors somiats, comprimits
en la quietud de la nit.
Cada objecte, tant fulls amuntegats
com mitjons descuidats,
llibres mai llegits, parlen de tu;
aquell jo oblidat, esperat,
trencat, esparracat, encomanat...
T'hi veig en cada nota escoltada,
en cada batec orgullós del meu pols.
amb les portes obertes de bat a bat,
perquè hi tornis com un gat tafaner
després de voltar els misteris i destins
de la humanitat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada